dilluns, 5 de novembre del 2012

Europa, ens jugam alguna cosa

La cursa per l'elecció del president dels Estats Units està a punt d'acabar. Ens falten poques hores per saber els resultats després de quatre anys marcats per la crisi que va començar amb la caiguda de Lehman Brothers i que ara s'ha traslladat plenament a Europa.

Precisament Europa ha estat a l'epicentre de la campanya entre Barack Obama i Mitt Romney. I això té una importància doble pel moment que vivim, de qüestionament d'un continent que ara està més preocupat en reduir el deute que en el benestar de la seva ciutadania.

És interessant destacar que el candidat republicà ha acusat durant la campanya al president actual d'inspirar-se en la política europea per a desenvolupar tota la seva política dels darrers quatre anys.

Europa com a problema per al futur dels Estats Units, Europa com a bandera d'un president com Obama, ha estat un dels lemes de campanya del republicà. Obama ha important un model vell, contrari al somni americà, basat en la cosa pública, en la cohesió social.

Front a aquesta visió Romney com a paradigma de la privatització de la cosa pública, de l'equitat privada, d'un model a on el que té un jet privat paga menys que els seus empleats.

Davant això, Obama ha desenvolupat el projecte més rellevant d'expansió de l'Estat del Benestar d'aquestes darrers dècades, el de l'expansió del sistema d'accés a la Salut, a més de polítiques d'inversió pública per a reactivar l'economia salvant sectors com el de l'automòbil.

Dos models, i Europa al bell mig. Un president que aconsegueix ressucitar una economia amb mesures que a Europa no estam utilitzant, i un candidat que critica unes mesures que han sortit efecte però que són criticables per ser "europees".

Bé faria Europa en mirar les polítiques que ha aplicat Obama d'inspiració europea, i bé faria Romney en reconèixer que les polítiques pro-cícliques i d'austeritat estan enfonsant Europa.

En poques hores sabrem el veredicte.