Europa, ens jugam alguna cosa

La cursa per l'elecció del president dels Estats Units està a punt d'acabar. Ens falten poques hores per saber els resultats després de quatre anys marcats per la crisi que va començar amb la caiguda de Lehman Brothers i que ara s'ha traslladat plenament a Europa.

Precisament Europa ha estat a l'epicentre de la campanya entre Barack Obama i Mitt Romney. I això té una importància doble pel moment que vivim, de qüestionament d'un continent que ara està més preocupat en reduir el deute que en el benestar de la seva ciutadania.

És interessant destacar que el candidat republicà ha acusat durant la campanya al president actual d'inspirar-se en la política europea per a desenvolupar tota la seva política dels darrers quatre anys.

Europa com a problema per al futur dels Estats Units, Europa com a bandera d'un president com Obama, ha estat un dels lemes de campanya del republicà. Obama ha important un model vell, contrari al somni americà, basat en la cosa pública, en la cohesió social.

Front a aquesta visió Romney com a paradigma de la privatització de la cosa pública, de l'equitat privada, d'un model a on el que té un jet privat paga menys que els seus empleats.

Davant això, Obama ha desenvolupat el projecte més rellevant d'expansió de l'Estat del Benestar d'aquestes darrers dècades, el de l'expansió del sistema d'accés a la Salut, a més de polítiques d'inversió pública per a reactivar l'economia salvant sectors com el de l'automòbil.

Dos models, i Europa al bell mig. Un president que aconsegueix ressucitar una economia amb mesures que a Europa no estam utilitzant, i un candidat que critica unes mesures que han sortit efecte però que són criticables per ser "europees".

Bé faria Europa en mirar les polítiques que ha aplicat Obama d'inspiració europea, i bé faria Romney en reconèixer que les polítiques pro-cícliques i d'austeritat estan enfonsant Europa.

En poques hores sabrem el veredicte.

De l'aventura europea a la Republica de Kalsruhe

El bloc del director de la Fundació Gabriel Alomar neix amb la voluntat de compartir articles, publicacions, llibres i reflexions per entendre el món que vivim en aquest inici de segona dècada del segle XXI.

I ho fem el mateix dia que ens assabentam de la mort de l'historiador Eric Hobsbawn, segurament un dels pensadors més brillants d'un segle que ell va anomenar com a "breu segle XX" en un dels seus llibres de referència.

D'ell en volem recomanar les seves memòries,  un relat en primera persona d'un segle de monstres i de la guerra, però també un segle que ha fabricat la construcció del somni europeu, de l'aventura europea en paraules de Bauman, i de la globalització que avui ens fa viure en un permanent plató en directe que converteix el qüotidià en una successió d'esdeveniments sense principi ni final.

Un segle, del que va ser testimoni Hobsbawn, que ha deixat pas a una crisi profunda del model en el que avui convivim, a una mutació d'allò que que hem conegut com a vella Europa.

I per entendre el moment i iniciar aquest bloc proposem la lectura del llibre de Jean Pisani, Le réveil des démons (El despertar de los demonios), que tan bé explica la construcció de l'Euro fins arribar a l'Europa que sembla haver oblidat les utopies de Jacques Delors per donar pas a la Republica de Kalsruhe, ciutat seu del Tribunal Constitucional  i que sembla avui el pilot de la nostra Europa.

Des d'aquí i des d'avui, compartirem amb vosaltres idees i reflexions per entendre aquesta Europa i, en paraules de Jean Pisani, i comprendre la crisi existencial en la que ha entrat després d'una crisi econòmica que l'ha despertada del seu darrer somni, el d'una moneda única que hem descobert tots que es va construir sense vertaders mecanismes polítics per fer d'Europa una vertadera unió política i econòmica com ho són Estats com els d'Amèrica.

Una Europa que retalla enlloc de construir, que manca d'un storytelling que generi il.lusió en l'imaginari col.lectiu. Que enlloc d'engrescar a fer Europa, mutila benestar sense oferir res apassionant a canvi.

Per això avui és important comprendre el nostre continent, en plena contradicció, per entendre quin és el nostre futur i el de les generacions futures.

A punt per iniciar una nova etapa

La Fundació Gabriel Alomar va néixer l’any 2006 amb la voluntat de convertir-se en una entitat generadora de reflexió, idees i debat al voltant de la socialdemocràcia i les idees socialistes.

Iniciam en aquest 2012 una nova etapa precisament en un moment de mutació social expressada principalment mitjançant la crisi econòmica, però també en la crisi existencial que pateix el continent en el que vivim.

Avui ens trobam amb una pregunta cabdal que va més enllà de les xifres del dèficit i la batalla de l’austeritat que molts de països han convertit en el seu únic cavall de batalla. ¿Què volem i podem fer junts per sortir de la situació actual? és la pregunta que marca el debat actualment a Europa. Una pregunta que també és valida per a Balears i també per al conjunt de l’Estat i d’Europa. Perquè més enllà de la crisi, ¿quin futur volem per a nosaltres i les generacions que ens seguiran?

Europa es demana en plena crisi quin és el seu destí, quin camí ha de prendre, per això la Fundació Alomar també té la voluntat de demanar-se i de reflexionar amb la societat civil de les Illes Balears al voltant del que pot oferir l’esquerra i la socialdemocràcia al futur de Balears i a de les persones que hi viuen i treballen en aquest espai que fa part d’un continent que ha experimentat un progrés i un benestar sense comparació possible a la resta dels quatre continents. Però que ara, sense dubte, pateix de la crisi econòmica que posa en qüestió un model que pensàvem de vocació universal i sostenible.

Totes aquestes qüestions són avui objecte de debat. Nosaltres hi volem participar. Iniciam així una nova etapa de la que esperam posar a l’abast diverses eines d’interacció mitjançant la xarxa, i també una programació que estimuli el debat i l’intercanvi d’idees per a fer de les Balears un territori en el que s’asseguri el progrés i la cohesió social, en el que es pugui debatre sobre les alternatives actuals i sobre la resposta de la socialdemocràcia a la crisi econòmica i de valors.

Pere Joan Pons

Director Fundació Gabriel Alomar